divendres, 2 de gener del 2015

LLATÍ MEDIEVAL: Ecclesiastes 1, 1-12 (prologus)

ECCLESIASTES 1, 1-12 (prologus)

Liber Ecclesiastes, qui ab Hebraeis “Coheleth” appellatur
Prologvs

1 Verba Ecclesiastæ, filii David, regis Ierusalem[1].

2 Vanitas vanitatum, dixit Ecclesiastes;
vanitas vanitatum, et omnia vanitas.


3 Quid habet amplius homo
de universo labore suo quo laborat sub sole?[2]


4  Generatio præterit, et generatio advenit;
terra autem in æternum stat.


5 Oritur[3] sol et occidit,
et ad locum suum revertitur[4];
ibique renascens[5]
.

6 Gyrat per meridiem, et flectitur ad aquilonem[6]:
lustrans universa[7] in circuitu[8] pergit[9] spiritus,
et in circulos suos revertitur[10].


7 Omnia flumina intrant in mare,
et mare non redundat;
ad locum unde[11] exeunt[12] flumina
revertuntur[13] ut iterum fluant[14].


8 Cunctæ[15] res[16] difficiles;
non potest eas homo explicare sermone[17].
Non saturatur[18] oculus visu[19],
nec auris auditu impletur[20].


9 Quid est quod fuit? Ipsum quod futurum est.
Quid est quod factum est? Ipsum quod faciendum est[21].


10 Nihil[22] sub sole novum,
nec valet quisquam dicere[23]: Ecce[24] hoc[25] recens[26] est:
iam enim præcessit in sæculis quæ fuerunt ante nos[27].

11 Non est priorum[28] memoria;
sed nec eorum[29] quidem[30] quæ postea futura sunt
erit recordatio[31] apud eos qui futuri sunt in novissimo[32].


trad. anglesa: http://www.sacredbible.org/studybible/OT-23_Ecclesiastes.htm

Aquest text està anotat per traduir-lo després d'haver estudiat les tres primeres declinacions


NOTES
[1] Tant David com Ierusalem són mots adaptats de l’hebreu, estrangerismes que el llatí no declina. Al text, s’ha d’entendre com si fossin genitius (funció CN).  

[2] Quid habet amplius homo /de universo labore suo quo laborat sub sole?: Quina és la cosa (quid) més gran  (amplius) que obté (habet) l’home  (homo) de tot l’afany (de universo labore suo) amb què (quo) s’escarrassa (laborat) sota el sol (sub sole)?

[3] Oritur: 3a pers. singular del present d’indicatiu del verb deponent orior ortus sum (3): “néixer”. S’usa també referit al Sol. Igualment, Occido occidi ocisum (3), que té com a accepció principal “caure a terra” o “morir” (en el seu sentit intransitiu; com a verb transitiu: “fer caure a terra” o “matar”), s’utilitza per referir-se a l’acció de pondre’s un astre. Tots dos verbs són fàcilment relacionables amb Orient Occident (respectivament, on neix i on mor o es pon el Sol).

[4] Revertitur. Una altra forma de verb deponent (3ª sing. pres. ind). Revertor  reversus sum (3) significa “tornar (sobre les seves passes)”, “retornar”.

[5] Renascens: participi de present d’un verb que significa “renéixer”. Aquí es pot traduir per un gerundi català: “renaixent”, i es refereix al Sol (com laparaula sol, el participi renascens també està en cas nominatiu singular masculí).

[6] Meridiem, acus. sing. de meridies -ei, “migdia” i també (així és aquí), “Sud”. Aquilonem, ac. sing. d’ aquilo –onis, que designa l’Aquiló, el vent del Nord, i per extensió el punt geogràfic del Nord. Flectitur és una forma verbal deponent (en 3a pers. sing. del pres. ind.) que es pot traduir per “girar, canviar de direcció”. El subjecte de l’oració seria “el vent”

[7] Lustrans és participi de present del verb lustro, que aquí vol dir “donar voltes al voltant”. Lustrans universa es pot traduir per “que dona voltes pertot arreu o entre totes les coses” i es refereix al vent (spiritus), amb al qual concerta en cas, gènere i nombre (nom. sing. masc.).

[8] Circuitu és ablatiu singular.

[9] Pergo perrexi perrectum (3): “proseguir, continuar (fent un camí)”.

[10] Hi ha una segona interpretació d’aquest paisatge, canviant la puntuació, integrant sintàcticament els versicles 5 i 6 i entenent que el subjecte de gyrat i flectitur és encara el Sol. Aleshores el sentit de meridies es podría explicar de la següent manera: The meridian is midday (i.e. the highest point that the sun reaches in the sky) or more generally the middle of the sky (i.e. neither horizon). The term meridian may also be translated as ‘south,’ referring to the fact that the sun is more to the south when viewed from locations in the northern hemisphere, such as Jerusalem. The sun then arcs more toward the north (but not actually north of due west); this is particularly evident in winter and at higher latitudes, where the sun is fairly low in the southern sky about midday, and then arcs more toward the north as it sets (http://www.sacredbible.org/studybible/OT-23_Ecclesiastes.htm). També es podria interpretar el verb lustro amb el sentit de “brillar”, tot referint-se encara al Sol. Spiritus es traduiria per “esperit”, un cop més referint-se al Sol.

[11] Vnde, adverbi relatiu amb valor local: “des d’on”.

[12] Exeunt. 3ª pers. plural del present d’indicatiu del verb compost ex-eo. Ex (o e) és un preverbi/preposició amb sentit d’origen o procedència (de, des de...) i eo és un verb de moviment (“anar”).

[13] Revertuntur, 3ª pers. plural del present d’indicatiu del verb deponent revertor (vegeu nou notes més amunt).

[14] Vt iterum fluat: per tal de (ut) fluir (fluat) de nou (iterum).

[15] Cunctus –a –um, adjectiu de tres terminacions, que sol aparèixer en formes de plural. Significa “plegats, junts”, però sovint es pot traduir per “tots”.

[16] Res rei, paraula (femenina) de la cinquena declinació. Aquí està en nominatiu plural. Significa “cosa”.

[17] Non potest eas homo explicare sermone. Oració d’infinitiu amb una estructura que no és difícil de traduir de manera intuïtiva, ja que en català existeix una construcció idèntica. Potest és 3a pers. sing. del present d’indicatiu del verb possum, “poder”. Eas és un pronom anafòric en acusatiu plural femení que es pot traduir per “aquestes”, o fins i tot per un pronom personal feble de 3a persona, i que en tot cas es refereix al susbtatiu cunctae res de l’oració precedent. Explicare és un infinitiu de present actiu (“explicar”).

[18] Saturatur. 3 pers. sing del present d’indicatiu de la veu passiva del verb saturo saturavi saturatum (1): omplir, saturar; assadollar, atipar (el sentit primitiu sería “alimentar, nodrir”).

[19] Visu, ablatiu singular d’un mot masculí de la quarta declinació: visus –us, “visió, acció e veure; vista”. Es pot entendre que fa la funció sintàctica de complement agent del verb passiu.

[20] Auditu, com visu, és ablatiu singular d’un substantiu de la cinquena declinació: auditus –us, “escolta, acció d’escoltar; oïda”. La forma verbal impletur està en 3a pers. sing. del present d’indicatiu de la veu passiva, i pertany al verb impeo emplevi impletum (3), “omplir”. Per tant, aquesta oració i la precedent presenten un clar paral·lelisme en l’estructura sintàctica i, també, semàntica.

[21] Quid est quod fuit? Ipsum quod futurum est. / Quid est quod factum est? Ipsum quod faciendum est. Traducció literal: ¡Què és allò que va ser? Allò mateix que [després] serà! Què és allò que ha estat fet? Allò mateix que [després] es vindrà a fer!

[22] Nihil, mot neutre invariable, aquí fa la funció de subjecte i significa “res, cap cosa”.

[23]  nec valet quisquam dicere: “i de res serveix que algú digui”.

[24] Ecce: “vet aquí, heus aquí”.

[25] Hoc és el nom. sing. neutre del pronom anafòric; es pot traduir per “això”.

[26] Recens recentis, adjectiu d’una terminació: “recent, nou”.

[27]  Quæ fuerunt ante nos és una oració de relatiu substantivada: “aquelles coses que van existir abans de nosaltres”.

[28] Priorum, genitiu plural neutre: “aquelles coses que van ser primer, que van succeir abans”.

[29] Eorum, genitiu plural neutre del pronom anafòric: “d’aquelles coses”. L’oració de relatiu següent té com antecedent aquest pronom: eorum... quæ postea futura sunt s’ha de traduir“d’aquelles coses ... que succeiran després”.

[30] Quidem, adverbi: sens dubte, certament.

[31] (Nec) erit recordatio: no hi haurà record. Erit és 3a pers. singular del futur del verb copulatiu sum: “(no) hi haurà”. Recordatio és nominatiu sing. F. (“record”) i en llatí s’ha d’entendre com el subjecte del verb copulatiu.

[32] Apud eos qui futuri sunt in novissimo: “entre (apud) aquells (eos) que (qui) seran (futuri sunt) al final de tot (in novissimo). Aquesta última asseveració, amb un punt “profètic”, es pot entendre com una al·lusió a l’escatologia apocalíptica cristiana (en el grec de la Septuaginta, “in novissimo” és  ὑπὸ τὸν ἐσχάτην – hypó tón eschátēn). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada