dimarts, 6 de setembre de 2016

TUTORIALS LLATÍ: El casos del llatí (2): nominatiu (en funció de subjecte)

El nominatiu és abans que res el cas del SUBJECTE. El subjecte ens indica què o qui fa l’acció del verb de l’oració. És a dir, en l’oració “La senyora ve”, LA SENYORA és el subjecte, perquè és la senyora qui fa l’acció de VENIR. I en l’oració “una estrella brilla”, el subjecte és UNA ESTRELLA, perquè l’estrella respon a la pregunta de què fa l’acció de brillar.

Si en les oracions anterior, SENYORA i ESTRELLA són els subjectes, en llatí aquestes dos substantius han d’anar en el cas propi del subjecte: el NOMINATIU. D’altra banda, la terminació del NOMINATIU SINGULAR de les paraules de la 1a declinació (com DOMINA - 'senyora' - o STELLA - 'estrella' -) és una –A. Per tant, les oracions anteriors en llatí són

DOMINA

VENIT

i

STELLA

LVSTRAT
Nom. sing.





Nom. sing.


(SUBJ)

(V)



(SUBJ)

(V)









La senyora
      
     ve

i

Una estrella

   brilla

Aprofitem l'ocasió per fer veure que en llatí no existeixen articles, ni definits ni indefinits. Així que, de fet, una paraula com DOMINA tant la podem traduir sense cap article –SENYORA– , amb article definit – LA SENYORA– o amb article indefinit –UNA SENYORA.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada