dimarts, 6 de setembre de 2016

TUTORIALS LLATÍ: El casos del llatí (2): nominatiu (en funció de subjecte)


El nominatiu és abans que res el cas del SUBJECTE (abreujat: Subj).  
A moltes gramàtiques es defineix el subjecte com l'element de l'oració que indica què o qui fa l’acció del verb. És a dir, en l’oració “la senyora ve”, LA SENYORA és el subjecte, perquè és la senyora qui fa l’acció de venir. I en l’oració “una estrella brilla”, el subjecte és UNA ESTRELLA, perquè l’estrella respon a la pregunta què fa l’acció de brillar.
Val a dir que aquesta definició, tot i resultar prou eficaç per reconèixer el subjecte d'una oració, no sempre és certa: no ho és mai per als verbs en veu passiva, i tampoc s'adequa a la semàntica de tot un plegat de verbs actius que expressen estat. Seria molt més correcte definir el subjecte com "aquell element amb el qual concorda el verb en persona i nombre".


Cal recordar que el subjecte sempre ha de concordar en nombre amb el verb:
  • La noia (subjecte- singular) menja (verb - singular) un pastís.
  • Les noies (subjecte - plural) mengen (verb - plural) un pastís.


Si en les oracions anterior, SENYORA i ESTRELLA són els subjectes, en llatí aquestes dos substantius han d’anar en el cas propi del subjecte: el nominatiuLa terminació del nominatiu singular de les paraules de la primera declinació (com ara DOMINA - 'senyora' - o STELLA - 'estrella' -) és una –A. Per tant, les oracions anteriors en llatí són

DOMINA     VENIT    
Nom sg      
 (Subj)             (V)

La senyora arriba

STELLA     LVSTRAT    
Nom sg      
 (Subj)             (V)


Una estrella brilla



Aprofitem l'ocasió per fer veure que en llatí no existeixen articles, ni definits ni indefinits. Una paraula com DOMINA es pot traduir:
  • sense cap article –SENYORA–,
  • amb article definit – LA SENYORA–,
  • o amb article indefinit –UNA SENYORA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada