dimarts, 6 de setembre de 2016

TUTORIALS LLATÍ. Els casos (6): genitiu

Les gramàtiques solen dir que el genitiu és el cas del COMPLEMENT DEL NOM (CN), i que el CN és aquell que, precedit de la preposició de, complementa a un nom, generalment indicant una relació de possessió. Amb tot, la instrucció més pràctica per traduir un genitiu al català és posar-ne al davant la preposició de i cercar aquell substantiu (normalment estarà al seu costat: sigui al davant, sigui al seu darrere) al qual complementa.

Quan hem parlat de l’existència de restes de declinació en l’anglès hem fet esment de l‘anomenat genitiu anglosaxó: es tracta del sufix ‘s que encara avui l’anglès utilitza per expressar aquesta idea de possessió referida a un substantiu. Així, “l’illa del mariner” es pot dir the sailor’s island, tot fent servir el genitiu anglosaxó. En llatí, la terminació de genitiu singular és idèntica a la del datiu: el diftong –AE. Per tant, en llatí, “l’illa del mariner” es diria NAVTAE INSVLA o INSVLA NAVTAE.

D’altra banda, el genitiu pot complementar un nom declinat en qualsevol cas (el cas d’aquest nom sempre dependrà de la funció sintàctica que realitzi dins l’oració).

Veiem-ne dos exemples:

DOMINA

AMAT
  FILIAM 
NAVTAE
Nom. sg.


Acus. sg.
Gen. sg.
(SUBJ)

(V)
    (CD)  
< -- (CN)





La senyora

estima
la filla
del mariner






DOMINA
INSVLAE
SCRIBIT
  PENNA 
COLVMBAE
Nom. sg.
Gen. sg.

Abl. sg.
Gen. sg.
(SUBJ)
< --  (CN)
(V)
(CC Ins.)
< --  (CN)





La senyora
de l’illa
escriu
amb  ploma
de colom







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada