dimarts, 6 de setembre de 2016

TUTORIALS LLATÍ. Els casos del llatí (1): introducció


En llatí, els substantius, adjectius i pronoms tenen un accident gramatical anomenat cas.

El cas és una variació en la terminació d’un nom per indicar quina funció sintàctica duu a terme aquest nom. Per a nosaltres pot semblar un fenomen força estrany, perquè ni el català ni el castellà coneixen aquest accident gramatical (amb l’excepció d’alguns pronoms). L’anglès tampoc té casos (fora de l’anomenat genitiu anglosaxó, al qual ens referirem més endavant). Tot i això, hi ha un plegat de llengües més o menys properes a nosaltres els noms de les quals sí tenen casos, com ara l’alemany, l’islandès, el rus, el polonès, el romanès o el grec modern.

ELS CASOS DEL LLATÍ

El llatí clàssic usava principalment sis casos:
  1. NOMINATIU (Nom.), que és el cas del subjecte (Subj.) i de l’atribut (Atrib.)
  2. VOCATIU (Voc.), que és el cas de l’apel·lació
  3. ACUSATIU (Acus.), que és sobretot el cas del complement directe (CD)
  4. GENITIU (Gen.), que és el cas del complement del nom (CN)
  5. DATIU (Dat.), que és el cas del complement indirecte (CI)
  6. ABLATIU (Abl.), que és un cas utilitzat per als complements circumstancials (CC)



Però anem a pams! Expliquem com funciona la flexió nominal del casos a partir d’alguns substantius llatins de la 1a declinació:


DOMINA: senyora
STELLA: estrella
PUELLA: noia
NAUTA: mariner
ROSA: rosa
INSVLA: illa
CASA: cabana
PENNAploma
FILIA: filla
COLVMBA: colom

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada