dimarts, 6 de setembre de 2016

TUTORIALS LLATÍ. Els casos del llatí (3): acusatiu

Després del primer cas (nominatiu), anem al tercer de la llista: L’ACUSATIU. Aquest és principalment el cas del COMPLEMENT DIRECTE (CD). El CD és aquell complement qui indica la persona o l’objecte sobre el qual recau directament l’acció verbal.

Una manera prou efectiva de reconèixer el CD d’una oració és fent la següent pregunta:
QUI o QUÈ + verb + subjecte?

Per exemple:
  • En l’oració “la senyora estima la noia”, si preguntem QUI o QUÈ ESTIMA (verb) LA SENYORA (subjecte)?, la resposta és LA NOIA, i per tant LA NOIA és el CD.
  • En l’oració “una estrella il·lumina l’illa”, si preguntem QUI o QUÈ IL·LUMINA (verb) UNA ESTRELLA (subjecte)?, la resposta és, l’ILLA, i per consegüent l’ILLA fa de CD.



Com ens assegurem que hem identificat correctament un CD?

Si volem comprovar que no ens hem equivocat en la identificació d’un CD, és molt recomanable passar l’oració a la veu passiva. Si en el canvi de veu verbal allò que pensàvem que era el CD esdevé el subjecte de l’oració passiva, podem tenir la certesa que no ens hem equivocat en identificar el CD.  Així, podem constatar que L’ILLA és el CD en l’oració UNA ESTRELLA IL·LUMINA L’ILLA passant l’oració a veu passiva (L’ILLA ÉS IL·LUMINADA PER UNA ESTRELLA) i comprovant que l’ILLA, certament, es converteix en el subjecte de la passiva.

Una altra comprovació molt efectiva passa per fer atenció a la natura del verb. Si el verb és transitiu, demanarà forçosament la presència d'un CD. Però, com podem saber si un verb és transitiu?
- En primer lloc, buscant el verb al diccionari. Lèxic o diccionaris solen indicar, després de l'enunciat verbal, si el verb en qüestió té un ús transitiu, és a dir, si necessita un CD. Per exemple, al diccionari trobaríem la següent entrada: lustro 1 conj. tr. 'il·luminar'.

- Una altra manera d'esbrinar si un verb és transitiu passa per demanar-nos si aquest verb té sentit complet sense un CD. Per exemple, no fa gaire sentit una oració com “la senyora estima”. Tot d'una, ens vindria a la ment la pregunta QUÈ o QUI estima la senyora? És a dir, per tal que l'oració tingui sentit ple, exigeix la presència d'un CD. Això passarà en tots els verbs transitius. Ningú pot entrar a casa i dir a la família: 'Hola, jo penso', o 'jo crec', o 'jo busco' sense precisar immediatament què pensa, creu o busca. Així doncs, quan en llatí et trobis un verb d'aquest tipus, ja pots anar buscant el CD que el complementa!

En llatí, l’acusatiu singular de les paraules de la 1a declinació es reconeixen perquè duen la terminació -AM. D’aquesta manera, l’oració

                          LA SENYORA ESTIMA LA NOIA

En llatí es podria dir:

DOMINA

AMAT
PVELLAM
Nom. sing.


Acus. sing.
(SUBJ)

(V)
(CD)

O també:
DOMINA PVELLAM AMAT (En llatí, el més normal és que el verb vagi al final de l’oració).



Fixa’t que són les terminacions les que ens indiquen la funció de cada paraula, i no tant la seva posició dins l'oració!


Mobilitat dels mots dins l'oració

Si volgués dir LA NOIA ESTIMA LA SENYORA, és a dir, intercanviant el subjecte i el CD de l’oració anterior, un parlant de llatí l’únic que hauria de fer és canviar la terminació dels dos substantius:

PVELLA DOMINAM AMAT

Igualment, pel que a l’ordre dels elements dins l’oració simple, aquests tenen una gran mobilitat en llatí, ja que en principi no proporcionen cap informació sintàctica important. 

Pensem en l’anglès, una llengua que en bona mesura marca les funcions sintàctiques per mitjà de la posició de cada element dins l’oració. Normalment, en una oració afirmativa, l’únic ordre possible en anglès és SUBJECTE + VERB + CD:
                                     
                  The girl (Subj.) loves (verb) the lady (CD)

En canvi, en llatí podríem dir:

  • PVELLA DOMINAM AMAT
  • DOMINAM PVELLA AMAT
  • AMAT PVELLA DOMINAM
  • AMAT DOMINAM PVELLA
  • PVELLA AMAT DOMINAM



I sempre estem dient el mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada