dimarts, 6 de setembre de 2016

TUTORIALS LLATÍ. Els casos del llatí (7): vocatiu

L’últim cas que queda per explicar és el vocatiu. Habitualment, en els paradigmes de flexió nominal, s’acostuma a presentar-lo en segon lloc, just després del nominatiu; i val a dir que en llatí gairebé sempre té la mateixa terminació que el nominatiu (l’única excepció la trobem en el noms de nominatiu –us de la 2a declinació).

És el cas de l’APEL·LACIÓ, és a dir, s’usa per adreçar-se directament a l’interlocutor o als interlocutors pel seu nom o per un apel·latiu que l’identifica. Als textos escrits, el vocatiu sol dur una coma al seu darrere, i de vegades va precedit per la interjecció O (que més o menys equivaldria al nostre Oh).

DOMINA 
AVDI !
Voc. sg.

 (APEL.)
(V)


Senyora,
escolta!



O     NAVTA ,
VENI !
Interj.+Voc.sg. 

(APEL.)
(V)


Oh mariner,
vine!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada